sergiobelluz

sergiobelluz

* en català *


'Hostal Catalunya' (2007)

(Entran els portalliteres. Franch és massa fort, i Franc molt més flac)

 

Escena 5, els mateixos, Franch i Franc

 

Franch                       (Sec, al Claudio) Vostè és el Senyor (Llegeix un paper amb dificultat) Clau-dio Mon-te-der-vi ?

 

Claudio                     Monteverdi… Com el compositor.

 

Franch                       (Sec) No’l coneixo. Venim pel cos. Jordi Franch, de les emergències. I él és el meu col.lega Jordi Franc.

 

Claudio                     (Sorprès) Són de la mateixa família ?

 

Franch                       No, perquè ?

 

Claudio                     Vostè es diu Franch, no?

 

Franch                       Doncs… sí.

 

Claudio                     … I él, el seu col.lega. Com és diu?

 

Franch                       Doncs… Franc.

 

Claudio                     Jordi, no?

 

Franch                       Doncs… sí. Però no és perquè es diu Jordi que sóm de la mateixa familia. Vostè té molts Claudios en la seva familia ?

 

Claudio                     No, però no és la qüestió. Vosté es presenta com el Jordi Franch i em presenta el seu col.lega com Jordi Franch, llavors em pregunto si són de la mateixa família.

 

Franch                       No vaig mai dir que el meu col.lega es deia Jordi Franch.

 

Claudio                     I com es diu, llavors?

 

Franch                       Jordi Franc.

 

Franc                         (Intervé) Disculpi, Senyor Monteverdi. El Jordi està de mal humor, aquest matí. En realitat, es diu Franch amb hac, i jo sense (al Franch) A vegades s’ha d’explicar una miqueta.

 

Vladu                         (El dit sentenciós) De mica en mica, s’ompla la pica.

 

Franch                       (Al Franc) Si cada vegada s’ha de contar la seva vida...

 

Franc                         (Al Franch) No, però podrias ser amable amb aquest senyor que et preguntava amb cortesia més explicacions.

 

Vladu                         (El dit sentenciós) Ésserrrr o no ésser, això és la qüestió.

 

Franch                       (Remuguejant) Sí, sí, ja sé, em trobas maleducat.

 

Franc                         (Rabiós) En absolut. No es pot parlar amb tú, no es pot dir-te mai res. (Al Claudio) Els Franchs amb hac venen de Castell de Dalt i els Francs sense hac venen de Castell de Baix.

 

Prof Llimbs               (Al Brad i a l’Elena) Ah, la notra cultura… Quines riqueses... Quina diversitat... Arseni Pons, en el seu irreemplaçable assaig  ‘Onomástica dels noms de llocs de la nostre regió, obra maestra (ningú l’ascolta).

 

Claudio                     Doncs, per el meu cadàver, què fem?

 

Franch                       Doncs, fem res. Fem vaga.

 

Franc                         (Precisant). Diria més : vaga, fem.

 

Claudio                     (Rabiós) Hi ha vaga a les emergències, ara?

 

Franch                       (Sec) Doncs, sí, hi ha vaga a les emergències.

 

Franc                         (Precisant) Diria més : va ser una emergència fer vaga.

 

Claudio                     (Pànic) Ah, però això no és possible. I què faré jo amb la Senyora Martí, què ?

 

Vladu                         (El dit sentenciós) Rrrrien ne va plus, tout va trrrrrès bien.

 

Elena                         (Indignada, des de la cafeteria) No tenen el dret d’abandonar la Senyora Martí !

 

Franch                       (Curiós, al Claudio) És la seva xicota ?

 

Elena                         Sóc la camarera, em dic Elena Dràstic, i la Senyora Martí ha mort des de las sis del matí, doncs vaga o no vaga, s’haurà de fer el necessari, perquè hauré de netejar les habitacions i no vui passar tota la jornada aquí, i treballo tant com vostès, i jo no tinc dret a fer vaga com altres.

 

Franch                       (Seductor) Deurias. Maca com ets.

 

Elena                         (Sorpresa) Què té que veure amb les vagues ?

 

Franch                       Estàs lliure aquesta nit?

 

Elena                         Matxo ! Fal.lòcrata!

 

Franch                       Quin temperament !

 

Vladu                         (El dit sentenciós) O tempora, o mores.

 

(Franc s’asseu en una cadira davant de la recepció. Franch vacil.la, desprès s’asseu també)

 

Claudio                     (Rabiós) Escolti, i el meu cadàver, habitació tretze ?

 

Franch                       (Racional) Doncs, si és un cadàver, no es urgent.

 

©Sergio Belluz, 2015.

 

(Extracte de la meva comèdia ‘Hostal Catalunya’, 2007)

 

Miro-Catalunya Avui-opus 1245-1981.jpg.jpeg


10/06/2015
0 Poster un commentaire